Sang sense fetge

El dissabte vaig anar a donar sang al CAP de Piera. Sempre és un acte que m'agrada fer. Em reconforta. Segurament sóc egoista però he de confessar que quasi ho faig més per mi que no pas pels altres. Psicològicament em senta prou bé.

En arribar i alhora de prendre les dades, com sempre, se'm va acudir preguntar quantes donacions duia enregistrades a l'ordinador del Banc de Sang. M'ho van estar mirant i m'anunciaren que en tenia vint-i-quatre de censades. Per tant, aquella era la meva donació número vint-i-cinc. Tot un orgull. Encara em trobo millor.

Per celebrar-ho vaig tenir el primer inconvenient en vint-i-cinc donacions: un coàgul va taponar la xeringa i m'ha fet un blau interessant. Ara que havia aprés que el truc per a que te'n surtin és apretar fort cinc minuts (funciona), dissabte la vàrem liar grossa. No sabia (és lògic però no m'ho havia plantejat mai) que les agulles porten anticoagulant però que així i tot, a voltes, fallen. Res tu. Canvi de braç i s'ha acabat el problema. Ara ja sé més coses de les donacions. I em trobo molt bé, tant per dins com per fora (tot i la foto).

Proper objectiu: evident, les cinquanta (i no rebre'n cap).

CAP DE SETMANA GENIAL!

Avui ja diumenge, i estic esperant a que començi la meva serie preferida que donaran dintre de poc.
Aquet cap de setmana ha estat molt bé.
El dissabte pel dematí hem vaig anar de compres, i per la tarda al carrer amb els meus amics, moltes rialles amb tothom, i per la nit, la celebració del cumpleanys del Daniel, que ja en té 18 anys! M'ho vaig passar molt bé en la festa, hi va haver de tot: balls,caigudes, cants...
I avui diumenge, una hora més per dormir! per tal d'això del canvi d'horari, i tota la tarda al carrer.
De moment he pogut sortir aquets dies perque no n'hi ha cap examen a la vista, estic bastant deses-tresada aquets dies, no m'agobio per la feina de l'institut i ho vaig portant força bé, però que consti que això no vol dir que a partir d'ara em relaxi, si no tot el contrari! A veure si finalment hem puc treure la beca que donen!

Ara estem en dies estranys, pel mitj dia fa calor i per la nit fa fred... L'estiu es resisteix a marxar i l'hivern vol començar.
Ja han començat els dies aburrits i tristos y fa dies que plou a bots i barrals, sembla mentida que que el cel segueixi tenint reserves per seguir deixant caure aigua. Segons els meteoròlegs hi haurà pluja fins el cap de setmana, Peró espero que per "una vegada" a la vida s'equivoquin i torni el sol aviat.
Aquí vaig deixant el tema...espero que no hi hagin moltes faltes.

Quins dies!

Sembla mentida que ja hagin passat tres dies de la setmana. La febrícula ataca de nou i els pensaments s'esvaeixen com gotes dins l'oceà. Però anem endavant. Menys mal de l'ordinador que em permet anar fent les classes ja preparades. M'agrada la informàtica. M'agrada sentir-me útil inclòs en aquestes condicions. La pluja m'acompanya en aquest camí i, potser sobte, però m'hi sento còmode amb ella. Potser per l'olor del jardí remullat o pel color de la neteja natural però trobo que l'aigua m'envolta agradosament (serà que sóc acuari!).

No, encara no són deliris febrils. Només pensaments calents. Com la tassa de te que em prendre en arribar a casa mentre miro la pluja que es fon amb la gespa i m'abraço i tanco els ulls i somnio...