dilluns, 26 d’octubre de 2009

Sang sense fetge


El dissabte vaig anar a donar sang al CAP de Piera. Sempre és un acte que m'agrada fer. Em reconforta. Segurament sóc egoista però he de confessar que quasi ho faig més per mi que no pas pels altres. Psicològicament em senta prou bé.

En arribar i alhora de prendre les dades, com sempre, se'm va acudir preguntar quantes donacions duia enregistrades a l'ordinador del Banc de Sang. M'ho van estar mirant i m'anunciaren que en tenia vint-i-quatre de censades. Per tant, aquella era la meva donació número vint-i-cinc. Tot un orgull. Encara em trobo millor.

Per celebrar-ho vaig tenir el primer inconvenient en vint-i-cinc donacions: un coàgul va taponar la xeringa i m'ha fet un blau interessant. Ara que havia aprés que el truc per a que te'n surtin és apretar fort cinc minuts (funciona), dissabte la vàrem liar grossa. No sabia (és lògic però no m'ho havia plantejat mai) que les agulles porten anticoagulant però que així i tot, a voltes, fallen. Res tu. Canvi de braç i s'ha acabat el problema. Ara ja sé més coses de les donacions. I em trobo molt bé, tant per dins com per fora (tot i la foto).

Proper objectiu: evident, les cinquanta (i no rebre'n cap).

diumenge, 25 d’octubre de 2009

CAP DE SETMANA GENIAL!


Avui ja diumenge, i estic esperant a que començi la meva serie preferida que donaran dintre de poc.
Aquet cap de setmana ha estat molt .
El dissabte pel dematí hem vaig anar de compres, i per la tarda al carrer amb els meus amics, moltes rialles amb tothom, i per la nit, la celebració del cumpleanys del Daniel, que ja en té 18 anys! M'ho vaig passar molt en la festa, hi va haver de tot: balls,caigudes, cants...
I avui diumenge, una hora més per dormir! per tal d'això del canvi d'horari, i tota la tarda al carrer.
De moment he pogut sortir aquets dies perque no n'hi ha cap examen a la vista, estic bastant deses-tresada aquets dies, no m'agobio per la feina de l'institut i ho vaig portant força , però que consti que això no vol dir que a partir d'ara em relaxi, si no tot el contrari! A veure si finalment hem puc treure la beca que donen!

El meu dia


Bones hos explicare el dia de avui.

Me aixecat sobre les 11 i he almorzat (que bons estaven els churros), despres he vist una estona la televisio i despres me anat al ordinador a chatejar una mica, despres he dinat i he fet els deures (que complicats...), despres me anat al carrer a jugar a futbol (quin partit), despres hem anat a casa de gerard sanchez a jugar a la play (al Fifa 10, he guanyat 2 partits), despres he anat cap a casa i he fet aixo

Att:

Ivan Bonilla

Excursió familiar


Fa dues o tres setmanes, vam anar d’excursió familiar, amb els tiets, els avis, els cosins/es…, a un poble que es diu Castellfollit de la Roca. Es un poblet molt petit, bufó i acollidor. Vam anar perquè ens vam assabentar de que feien una trobada de colles geganteres. Quan estàvem allà la meva mare és va trobar una amiga de quan eren petites i feia moltíssim temps que no és veien, llavors parlant amb ella ens va portar a una pastisseria que era de la seva mare on vam comprar magdalenes, pa i pastes que estaven per llepar-se’n els dits. Quan ja vam sortir al carrer justament els gegants passaven per davant de la pastisseria, els varem seguir fins a una plaça, que era on és feia la trobada, vam estar una estona allà i després marxarem cap a un lloc on hi havia un riuet, allà van dinar i vam estar una estona. Per la tarda vam anar a passejar a Rupit, un poble petit, però molt maco, al principi del poble hi havien uns inflables, on els petits de la família es van pujar. Per entrar al poble s’havia de passar per un pont penjant (que donava una mica de vertigen), però valia la pena passar el pont per veure el poble tan bonic.


Aquell dia m’ho vaig passar genial, i més amb la meva família, però sobretot amb la meva cosina de dos anyets, que me l’estimo moltíssim i és molt important per a mi.


(Una foto dels gegants, almogàvers.)

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Avui dissalbte



Hola! perfí es dissabte i fa molt bon dia .Pel matí no gaire cosa me aixecat a les tantes i me posat a fer això del blogger i desprès per la tarda a las 5 m'anire a Barecelona a fer una volta, i per la nit soparem al Xarlot per celebrar l'aniverisari de la Marta i desprès al carrer .
Fins aviat!

dijous, 22 d’octubre de 2009


Ara estem en dies estranys, pel mitj dia fa calor i per la nit fa fred... L'estiu es resisteix a marxar i l'hivern vol començar.
Ja han començat els dies aburrits i tristos y fa dies que plou a bots i barrals, sembla mentida que que el cel segueixi tenint reserves per seguir deixant caure aigua. Segons els meteoròlegs hi haurà pluja fins el cap de setmana, Peró espero que per "una vegada" a la vida s'equivoquin i torni el sol aviat.
Aquí vaig deixant el tema...espero que no hi hagin moltes faltes.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Quins dies!

Sembla mentida que ja hagin passat tres dies de la setmana. La febrícula ataca de nou i els pensaments s'esvaeixen com gotes dins l'oceà. Però anem endavant. Menys mal de l'ordinador que em permet anar fent les classes ja preparades. M'agrada la informàtica. M'agrada sentir-me útil inclòs en aquestes condicions. La pluja m'acompanya en aquest camí i, potser sobte, però m'hi sento còmode amb ella. Potser per l'olor del jardí remullat o pel color de la neteja natural però trobo que l'aigua m'envolta agradosament (serà que sóc acuari!).

No, encara no són deliris febrils. Només pensaments calents. Com la tassa de te que em prendre en arribar a casa mentre miro la pluja que es fon amb la gespa i m'abraço i tanco els ulls i somnio...

dimarts, 20 d’octubre de 2009

El meu dia

Hola a tothom!!!
Us contaré com m´ha anat el dia...
Avui dimarts per a mi a sigut un dia d´aquells que mai vols tenir.
Hem feia mal el cap pel canvi de temps, estava molt cansada perquè no havia dormit gens pel soroll de la pluja de la nit i estava preocupada per si no hem donaria temps a estudiar per l´examen de Física que tinc demà, però finalment m´ha donat temps de fer tots els deures, d´estudiar i descansar una mica. Tinc tantes ganes que arribi divendres...
Però sort que demà és dimecres i poder descansar una mica més.
Fins aviat!!!