En arribar i alhora de prendre les dades, com sempre, se'm va acudir preguntar quantes donacions duia enregistrades a l'ordinador del Banc de Sang. M'ho van estar mirant i m'anunciaren que en tenia vint-i-quatre de censades. Per tant, aquella era la meva donació número vint-i-cinc. Tot un orgull. Encara em trobo millor.
Per celebrar-ho vaig tenir el primer inconvenient en vint-i-cinc donacions: un coàgul va taponar la xeringa i m'ha fet un blau interessant. Ara que havia aprés que el truc per a que te'n surtin és apretar fort cinc minuts (funciona), dissabte la vàrem liar grossa. No sabia (és lògic però no m'ho havia plantejat mai) que les agulles porten anticoagulant però que així i tot, a voltes, fallen. Res tu. Canvi de braç i s'ha acabat el problema. Ara ja sé més coses de les donacions. I em trobo molt bé, tant per dins com per fora (tot i la foto).
Proper objectiu: evident, les cinquanta (i no rebre'n cap).