Quins dies!

Sembla mentida que ja hagin passat tres dies de la setmana. La febrícula ataca de nou i els pensaments s'esvaeixen com gotes dins l'oceà. Però anem endavant. Menys mal de l'ordinador que em permet anar fent les classes ja preparades. M'agrada la informàtica. M'agrada sentir-me útil inclòs en aquestes condicions. La pluja m'acompanya en aquest camí i, potser sobte, però m'hi sento còmode amb ella. Potser per l'olor del jardí remullat o pel color de la neteja natural però trobo que l'aigua m'envolta agradosament (serà que sóc acuari!).

No, encara no són deliris febrils. Només pensaments calents. Com la tassa de te que em prendre en arribar a casa mentre miro la pluja que es fon amb la gespa i m'abraço i tanco els ulls i somnio...