dilluns, 28 de desembre de 2009

Pare Noel o Reis

Dons aquí a Catalunya com a altres llocs del món hi ha tradicions que nen de fora. Per exemple aquí a Catalunya i ha moltes tradicions con el Pare Noel o Hallowen que no són d'aquí i es celebren.
Amb la festa que estic més en contra és amb la del Pare Noel perquè crec que aquí es celebra per els regals no per una altra cosa. Hi ha moltes famílies que no fan Reis perquè creuen que és preferible donar els regals per Pare Noel perquè es pensen que els nens els gaudeixen més però jo crec que si totes les famílies fessin Reis tot això del Pare Noel que està traient la tradició dels Reis acabaria. I és veritablement una pena que això dels Reis macs d'orient acabi per culpa d'una tradició d'un altre país.






BON NADAL I BON ANY NOU e e

diumenge, 27 de desembre de 2009

BON NADAL A TOTS/A

La nit de Nadal m´agrada mol tisim , no pots dormir pensant que haura al dia seguent . Obrir els regals ,m´agrada comprar regals per a la meva família i que quan els obri li agradi a la persona a la qui li he regalat .

dilluns, 7 de desembre de 2009

Sant Nicolau

Avui, 6 de desembre, Sant Nicolau, àlies Saint Nicklaus, àlies Santa Claus (sí, sí, l'autèntic, tots tres som el mateix) us convido a celebrar el dia del meu sant a la manera en què jo celebrava el començament de l'època nadalenca: donant llaminadures als nens i nenes dels orfenats de la meva ciutat. La veritat és que em va costar convèncer els directors que una nit apaguessin la llar de foc per a que jo hi pogués llençar els caramels per la xemeneia. Mira com són els infants que hi van posar allò que tenien a l'abast per a què no toquessin terra i així van penjar mitjons (com més grans, millor) i poder tenir més caramels.

Per tant, avui, 6 de desembre, Sant Nicolau (Santa Claus) us demanaria que, com a mínim gaudiu dels més petits de la casa i, a més, us comunico que he demanat un permís especial de l'associació de dentistes, però només per avui, per a que els nois i noies puguin menjar caramels i llaminadures bones, res de "xuxes" de plàstic.

El meu amic el Tió m'ha dit que us anunciï la seva arribada ben aviat i que li tingueu preparat un bon coixí i una bona manta, que ja fa fred i té una anys a sobre.

Quina sort que tenen els nens i nenes de Catalunya. Pocs països al món disposen d'aquestes tradicions familiars tan seguides: les llaminadures de Sant Nicolau, els torrons del dia de Nadal del Tió (sí, sí, només els torrons o us penseu que un tros de fusta pot cagar un regal de plàstic embolicat en plàstic i paper), i els Reis de l'Orient que trenquen la guardiola i fan uns regals...

Apa doncs, que tingueu una feliç diada en companyia dels petits (o dels grans que també són petits).

Feliç Sant Nicolau !

dijous, 12 de novembre de 2009

Diari de Masquefa !!

Aquí deixo un link que vaig trobar l'altre dia mirant blocs...http://diaridemasquefa.blogspot.com/
Pot opinar qui vulgui i informar sobre noticies de Masquefa i deles cercanies

dimarts, 10 de novembre de 2009

En l'hora del nostre primer examen

Ja ha arribat el moment. Aquesta setmana tindrem el nostre primer examen. Un examen no és més que una prova de coneixements adquirits. Si els tens guardats al caparró, cap problema. Si no has practicat suficient, mal peix al cove.

Des de sempre recordo nervis previs. No sóc conscient de cap, ni un, examen on no hagi estat nerviós prèviament. Un professor em va dir un dia, i hi estic totalment d'acord, que si em posava nerviós era perquè havia estudiat i pretenia poder demostrar allò que sabia. Tenia raó.

L'experiència amb vosaltres, alumnes típics, em demostra que només aquell o aquella que passa de la seva formació no té nervis previs en fer un examen.

Per tant, des del fons del meu cor i sense cap tipus d'ironia i per molt senzill i curt que sigui, us desitjo que estigueu nerviosos per la prova d'informàtica (tot i que només són tres pàgines).

Com li dic a la meva filla: "no et desitjo sort sinó tan sols que puguis demostrar tot allò que saps, ni més ni menys".

dilluns, 9 de novembre de 2009

Tradicions d'una NACIÓ!

Les tradicions catalanes sens dubte s'han de defensar i seguir-les, encara que si que es veritat que festes com el famós Halloween o el Pare Noel ( 6 de desembre, encara que jo el celebro el dia 25 amb el tió perquè soc "tontu")estan sent molt ben vingudes per la major part de la població. Jo diria que el motiu pel qual halloween està sent ben acceptat és perquè la castanyada en si es una mica "sosa", sol es fan i es mengen panellets i castanyes, en canvi al Halloween el fet de disfressar-se a molts nens els fascina.
La tradició catalana que més m'agrada es el tió, potser pels records que em porta de la infància quan pensava que el tronc més simple amb una barretina i ben alimentat et podia "cagar" un munt de regals cuatre vegades més gran que el propi tronc. Ara ho penso i em dic que com podia ser tan burro!! de creurem una cosa així de fascinant.

diumenge, 8 de novembre de 2009

Jo reconec que si estem a Catalunya, perque celebrari festes que ens venen d'altres païssos si ja tenim les nostres i a sobre coincideixen el mateix dia? No ho trobo bé, però reconec que soc la primera en celebrar les que hi venen de fora. Jo, desde petita, sempre he celebrat halloween i castanyada tot junt. Trobava més divertit disfraçarme d'algun personatje de por i anar per les cases demanant caramels que no pas quedarme a casa tota la nit sense poder estar amb els meus amics, menjant panellets a casa i escoltant a la familia parlar de coses que no et criden la atenció. Però he de dir que ara, i cada cop més, prefereixes quedarte en casa amb la familia, parlar i menjar castanyes.

I sobre el tema de Pare Noel, ami desde sempre aquet homenot de vermell m'ha vingut el 25 de decembre per la nit a deixarme els regals al menjador. Resulta que ara ha d'arribar el 6? No ho se, pero jo no vaig ser qui va decidir qui i quan vindria algu o algo a portarme o cagarme regals. Això es decisió del pares.
Mai he celebrat el caga tio a casa, només a l'escola.

Ara espero les festes de Nadal amb ganes. Què se'm fassi curta l'espera!

Etiqueta????



MONTSE FDEZ. JUAN

dissabte, 7 de novembre de 2009

Nadal!!!


Nadal!!!

M´encanta nadal!
Estic esperant que arribi nadal, dies de festes, veure a la família, estar calents a casa...
M´agrada molt estar amb la família preparant el menja amb la meva mare per la nit de nadal, per fi d´any, per any nou i per reis. Hem fa molta gracia el nens tan il·lusionats pels reis enviant les seves cartes per quedar-se sense regals. I els carrers i les cases tan decorats i decorades, les nadales...
Per a mi el nadal és la millor festa de l´any. Espero que mai canvïn aquestes festes perque són els millors dies de l´any!!!

Posdata: no he pogut comentar abans perque no hem deixava l´Internet.

divendres, 6 de novembre de 2009

Tradicions estrangeres o de casa?

A mi hem sembla molt bé que la gent celebri tradicions de fora, però penso, en tenim prous aquí i hem estat molt de temps amb les mateixes, perquè ara vinguin les de fora i les aixafin, les que han estat tradicions de tota la vida, llavors no entenc perquè hem de introduir les de fora, quan no sabem en veritat ni que volen dir.
Jo sempre he fet les d’aquí i seguiré fent-les, perquè crec que es una cosa que tenim pròpia, molt maca i hem de conservar-la, perquè mai es perdi, perquè cap de les altres que introduïm, esborri una nostra.

Les tradicions catalanes les millors!

Tradicions, visca les d'aquí!

Jo com a català que sóc, aposto per les festes catalanes, tot i que respecto les extrangeres... Esque tenint la CASTANYADA, SANT JORDI,NADAL + el TIÓ (pròpia catalana), REIS, CAP D'ANY (universal), i encara en posaria alguna més a l'estiu a part de les festes majors, que vols més?!
Bé seguim amb el tema de que he vingut a escriure. La festa que més m'agrada és la nit de reis, perquè ens reunim tota la família de part de mare (uns 17).

Halloween o castañada?


Jo crec que es millor halloween ya que les castañes no m'agradan molt, crec que halloween to pases mes be pero en la castañada et reuneixes en familia que es molt important aixi que les dues festes tenen el seus inconvenients i virtuds.
Crec que esta be tenir festes que no son nostres i que altres tinguin festes nostres tambe penso que som molt originals perque que d'un tronc surtin regals s'ha de tenir molta imaginacio.
la vritat esque totes les festes m'agraden perque no s'enva al institut i podem estar de festa.

Att:

Ivan Bonilla

dijous, 5 de novembre de 2009

TOTS SANTS o HALLOWEN

TOTS SANTS : Es una tradició d'aquí d'Espanya i per tant la em de conservar ya
que cada vegada les tradicions dels pobles i ciutatas s'estan perdent , perquè estan entrant tradicions d'altres països. Aquesta celebració esfa per recordar al difunsi senva alcementiri per posar flors.
HALLOWEN : Es una tradicó que be de fora d'Espanya exactament de EUA , al Hallowen li diuen (la nit de le bruixes), aquesta nit el dia 31 per la nit els nen i nenes ban casa per casa demanan llaminadures. Aquesta traddicó bàsicament es celebra a Canadá , Estats Units , Irlanda i el Regne Unit .

Visca Sant Jordi!

Com hi pot haver algú a qui no li agradi la diada de Sant Jordi?
És l'únic dia en què m'agrada olorar la tinta d'impremta del llibres nous (l'olor de les revistes és nefasta). M'agrada observar el color de les roses i la varietat de presentacions (un dia en vaig veure una dins un cub de vidre). M'agrada veure les senyeres arreu ja que demostra una identitat pròpia que el món cultural comença a assumir. Un dia dedicat al llibre i a la dona. Això només podia passar en aquest país petit que anomenem Catalunya.
Però sobretot, m'agrada contemplar el somriure de la gent passejant, mirant paradetes i somniant en la cara de l'un o de l'altra quan li regali el llibre o la rosa. És un dia per carregar energies positives, per parlar i discutir de literatura, per estimar i per conèixer l'altre.
Una diada única on la màgia de la cultura i la força d'una flor pot fer que un drag sobrevisqui més enllà dels anys i esdevingui realitat per grans i petits.
Visca Sant Jordi, per sempre!

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Sang sense fetge


El dissabte vaig anar a donar sang al CAP de Piera. Sempre és un acte que m'agrada fer. Em reconforta. Segurament sóc egoista però he de confessar que quasi ho faig més per mi que no pas pels altres. Psicològicament em senta prou bé.

En arribar i alhora de prendre les dades, com sempre, se'm va acudir preguntar quantes donacions duia enregistrades a l'ordinador del Banc de Sang. M'ho van estar mirant i m'anunciaren que en tenia vint-i-quatre de censades. Per tant, aquella era la meva donació número vint-i-cinc. Tot un orgull. Encara em trobo millor.

Per celebrar-ho vaig tenir el primer inconvenient en vint-i-cinc donacions: un coàgul va taponar la xeringa i m'ha fet un blau interessant. Ara que havia aprés que el truc per a que te'n surtin és apretar fort cinc minuts (funciona), dissabte la vàrem liar grossa. No sabia (és lògic però no m'ho havia plantejat mai) que les agulles porten anticoagulant però que així i tot, a voltes, fallen. Res tu. Canvi de braç i s'ha acabat el problema. Ara ja sé més coses de les donacions. I em trobo molt bé, tant per dins com per fora (tot i la foto).

Proper objectiu: evident, les cinquanta (i no rebre'n cap).

diumenge, 25 d’octubre de 2009

CAP DE SETMANA GENIAL!


Avui ja diumenge, i estic esperant a que començi la meva serie preferida que donaran dintre de poc.
Aquet cap de setmana ha estat molt .
El dissabte pel dematí hem vaig anar de compres, i per la tarda al carrer amb els meus amics, moltes rialles amb tothom, i per la nit, la celebració del cumpleanys del Daniel, que ja en té 18 anys! M'ho vaig passar molt en la festa, hi va haver de tot: balls,caigudes, cants...
I avui diumenge, una hora més per dormir! per tal d'això del canvi d'horari, i tota la tarda al carrer.
De moment he pogut sortir aquets dies perque no n'hi ha cap examen a la vista, estic bastant deses-tresada aquets dies, no m'agobio per la feina de l'institut i ho vaig portant força , però que consti que això no vol dir que a partir d'ara em relaxi, si no tot el contrari! A veure si finalment hem puc treure la beca que donen!

El meu dia


Bones hos explicare el dia de avui.

Me aixecat sobre les 11 i he almorzat (que bons estaven els churros), despres he vist una estona la televisio i despres me anat al ordinador a chatejar una mica, despres he dinat i he fet els deures (que complicats...), despres me anat al carrer a jugar a futbol (quin partit), despres hem anat a casa de gerard sanchez a jugar a la play (al Fifa 10, he guanyat 2 partits), despres he anat cap a casa i he fet aixo

Att:

Ivan Bonilla

Excursió familiar


Fa dues o tres setmanes, vam anar d’excursió familiar, amb els tiets, els avis, els cosins/es…, a un poble que es diu Castellfollit de la Roca. Es un poblet molt petit, bufó i acollidor. Vam anar perquè ens vam assabentar de que feien una trobada de colles geganteres. Quan estàvem allà la meva mare és va trobar una amiga de quan eren petites i feia moltíssim temps que no és veien, llavors parlant amb ella ens va portar a una pastisseria que era de la seva mare on vam comprar magdalenes, pa i pastes que estaven per llepar-se’n els dits. Quan ja vam sortir al carrer justament els gegants passaven per davant de la pastisseria, els varem seguir fins a una plaça, que era on és feia la trobada, vam estar una estona allà i després marxarem cap a un lloc on hi havia un riuet, allà van dinar i vam estar una estona. Per la tarda vam anar a passejar a Rupit, un poble petit, però molt maco, al principi del poble hi havien uns inflables, on els petits de la família es van pujar. Per entrar al poble s’havia de passar per un pont penjant (que donava una mica de vertigen), però valia la pena passar el pont per veure el poble tan bonic.


Aquell dia m’ho vaig passar genial, i més amb la meva família, però sobretot amb la meva cosina de dos anyets, que me l’estimo moltíssim i és molt important per a mi.


(Una foto dels gegants, almogàvers.)

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Avui dissalbte



Hola! perfí es dissabte i fa molt bon dia .Pel matí no gaire cosa me aixecat a les tantes i me posat a fer això del blogger i desprès per la tarda a las 5 m'anire a Barecelona a fer una volta, i per la nit soparem al Xarlot per celebrar l'aniverisari de la Marta i desprès al carrer .
Fins aviat!

dijous, 22 d’octubre de 2009


Ara estem en dies estranys, pel mitj dia fa calor i per la nit fa fred... L'estiu es resisteix a marxar i l'hivern vol començar.
Ja han començat els dies aburrits i tristos y fa dies que plou a bots i barrals, sembla mentida que que el cel segueixi tenint reserves per seguir deixant caure aigua. Segons els meteoròlegs hi haurà pluja fins el cap de setmana, Peró espero que per "una vegada" a la vida s'equivoquin i torni el sol aviat.
Aquí vaig deixant el tema...espero que no hi hagin moltes faltes.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Quins dies!

Sembla mentida que ja hagin passat tres dies de la setmana. La febrícula ataca de nou i els pensaments s'esvaeixen com gotes dins l'oceà. Però anem endavant. Menys mal de l'ordinador que em permet anar fent les classes ja preparades. M'agrada la informàtica. M'agrada sentir-me útil inclòs en aquestes condicions. La pluja m'acompanya en aquest camí i, potser sobte, però m'hi sento còmode amb ella. Potser per l'olor del jardí remullat o pel color de la neteja natural però trobo que l'aigua m'envolta agradosament (serà que sóc acuari!).

No, encara no són deliris febrils. Només pensaments calents. Com la tassa de te que em prendre en arribar a casa mentre miro la pluja que es fon amb la gespa i m'abraço i tanco els ulls i somnio...

dimarts, 20 d’octubre de 2009

El meu dia

Hola a tothom!!!
Us contaré com m´ha anat el dia...
Avui dimarts per a mi a sigut un dia d´aquells que mai vols tenir.
Hem feia mal el cap pel canvi de temps, estava molt cansada perquè no havia dormit gens pel soroll de la pluja de la nit i estava preocupada per si no hem donaria temps a estudiar per l´examen de Física que tinc demà, però finalment m´ha donat temps de fer tots els deures, d´estudiar i descansar una mica. Tinc tantes ganes que arribi divendres...
Però sort que demà és dimecres i poder descansar una mica més.
Fins aviat!!!